cohabitatge3

“Me voy al materno lunes, martes y viernes, con las mamás. Hacen actividades para las mamás y si tienes algún problema te ayudan. También tienen un espacio los niños para jugar, para bañarlo, dormir..”

“Hay días que hay actividades, los martes hay una psicóloga, nos ayudan con los problemas.”

“Es cansadito, porque desde que tengo el bebé no duermo, en la casa tengo que aprovechar mientras duerme para hacer cosas.”

¿Qué piensas del co-habitaje?

“Yo no lo sabía, solo sabía que había pisos compartidos para mamás”

“Es complicado cuando gatean porque no hay suficiente espacio, tienen que compartir espacio con otras mamás y otros niños. Es complicado manejar todas las cosas ellas solas, no hay una persona allí.”

“Bueno a veces si, una persona que me aguantara el bebe para bañarme. Yo cocino en casa con el bebé encima y claro es complicado, tengo que poner la trona y enchufarle una galleta y se distrae un poquito.”

“La trabajadora social de pre-infant me ayuda con las cosas del bebe. Nos llama y nos pregunta si nos va bien, si nos gustan los cursos. He aprendido a coser con la máquina.”

L’ha tingut a la taula del menjador, sense canviar-la de lloc. Ha posat el test sobre un plat, que es veu mullat de regar-la. S’ha notat una implicació en el cuidado de la planta, ja que cada dia ens ha enviat una foto i hem mantingut el contacte.

Pot ser difícil compartir pis, perquè es necessita espai pels nens. Creu que és difícil manejar-ho tot. Però pensa que també es poden generar relacions on es puguin ajudar entre elles.

Li costa confiar amb les persones, i potser conviure amb una persona gran pot ser pesat a vegades. Però creu que un cop s’agafa confiança i es generren vincles, pot ser molt útil i es poden ensenyar moltes coses mutuament. Sería una manera de guanyar independència de la seva família.

“Me levanto y preparo a la niña, para llevarla a la guardería. El tiempo de la guardería es el único que no paso con ella.”

“A las ocho y media ya está preparada duchada y todo.”

“Estoy viviendo con mi familia. Mi familia me ayuda a la hora de comer, porque vivo allí y son mis padres. Me veo agobiada porque dependo de ellos.”

“No se la dejo a mis padres. Mi madre dice que es mi hija, llega un momento que te agobias, solo estas pendiente de ella. Necesitas despejarte.”

¿Cómo es tu día a día?

¿En qué momentos estás sola y acompañada?

“Aquí en Bau, hacemos un proyecto. Hemos inventado un logo y estamos estampándolo en las bolsas.”

“Nunca he trabajado, solo he hecho practicas.”

“En casa estoy sola, todos trabajan. Estoy siempre sola y con ella. Quiero ir al baño y viene conmigo. Estoy feliz pero no te deja respirar, necesitas tiempo de no estar pendiente de nadie.”

“Siempre hacemos actividades en el mismo espacio con los niños. Tengo algunas amigas en el grupo, eso es lo que me gusta, que la niña vea a otros niños, que se vea con los mismos niños.”

¿Qué piensas del co-habitaje?

“Las personas mayores se mueren de eso, solo piensan en lo malo y malo. Voy a casa de mi abuela, ya no puede caminar y le esta afectando, se le ve en su cara. Si tuviera cosas que hacer, estar con niños, le daría vida. “

“Yo no confío mucho en las personas.”

“A mi mucho mucho no me gustan los mayores, cargan y son pesadas. Pero al cabo del tiempo una buena relación con los mayores, puede ayudarte mucho y enseñarte mucho también.”

“Enseñarme a ver las cosas diferente, con más calma.”

“Yo pensando en ella, en la niña, no me gusta que vea conflictos y que fumen en casa. Me agobia porque tengo manías y ahora quiero compartir piso. No pueden ayudarme porque no trabajo. Con una niña necesitas limpieza sobretodo.”

Creu que es molt important atendre a la gent gran, que cada vegada va en augment, de la mateixa manera que augmenten les mares monoparentals. Per tant, es una manera d’atendre a dos col·lectius vulnerables. Ella voldría participar en un programa, aportant ajuts i organitzant tallers pels col·lectius.

Com viuen les mares?

“La idea es que la vida estigui dins dels paràmetres de la normalitat. Per això els nens van a l’escola bressol.”

“Que les mares es formin i que treballin, per això tambè la idea del bressol. Les ajudem a trobar cursos, però tot extern.”

“La idea és que la vida sigui com seria fora. Tot el que es pugui es fa fora, perquè després han de sortir elles soles fora.”

“Jo hi tinc un despatx petitó, hi vaig als matins tres o quatre cops a la setmana, m’ho vaig convinant.”

“Un cop a la setmana dinem totes juntes i fem assamblea.”

“Els hi esta cobert l’alimentació els subministres pels nens i la vivienda. I se'ls hi dona uns diners, per fer butxaca.”

Que penses del co-habitatge?

“Jo escolto que és el futur. Tenint en compte com està l'economia en aquest país i com estàn les economies personals de la gent, la vida està molt dificil perquè no arribem a pagar els subministres.”

“Tambè sé que tenim una població molt envellida, que cada vegada anirà més cap a l’envelliment, i no estem gens concienciats d’això, de cuidar els grans.”

“Un tant percent molt elevat de mares monoparentals viuen en la pobresa en el millor dels casos, encara que tinguin feina.”

“Ademes, en el fons estem tornant a les nostres arrels. Com a societat ens haviem ajudat molt més, viviem en familia, ens ajudàvem i poc a poc hem tirat cap a societats individualistes, però estem tornant als inicis, ajudant-nos els uns i als altres.”

“Les estructures familiars són molt febles, un viu aquí i un viu allà, llavors ens hem d'ajuntar amb altres.”

“Aquestes mares soles, no poden. Veig que la necesitat de trobar fórmules és molt important. Un cop surten al món laboral, no poden, perquè tenen un fill, tota mare necesita una xarxa.”

“La gent gran és una part de la població molt vulnerable, es poden sentir útils i també paliar temes com la soletat.”

“És un pis compartit on hi viuen tres mares. Tenim tres modalitats aquí, un que comparteixen pis les mares i s’han d’entendre. Un altre que és molt petitonet, que vivien dos nuclis, però al final nomes hi ha un sol nucli però més gran. I després hi ha els pisos de Sant Eloi, és tot un edifici de l’entitat Habitat 3 i porten pisos socials. Són pisos petitons, en tot l’edifici viuen persones amb necessitat social. Han ajuntat diferents col·lectius amb problemàtiques i dificultats.”

“Es fa un pla de treball quan elles entren, què volem aconseguir i què podem fer per aconseguir-ho. Nosaltres les acompanyem en el procés de materinitat i en el procés d'inserció en el món laboral.”